Esglèsia de Sant Antoni

Correspon al conjunt monumental del Convent que inclou el Convent de Franciscans de Sant Antoni de Pàdua , de finals del s XVI, la Plaça del Convent, del XVII, i l'Esglèsia de Sant Antoni, la qual es va erigir anys més tard (primera meitat s XVII).

Aquest conjunt arquitectònic va patir greus danys tant a la Guerra de Successió, com a la Guerra del Francés i la Guerra Civil. L' estat actual de la mateixa Esglèsia es deu a una remodelació que va tindre lloc al s. XVIII.

La portada és d'ordre dòric amb una fornícula venerada que conté una imatge moderna de Sant Antoni de Pàdua. Esta esglèsia és de planta amb forma de creu llatina, inscrita en un rectangle, amb una nau i 8 capelles laterals. L'alçat s'ordena amb pilastres d'ordre dòric sobre pedestals.

A l'interior destaca una gran creu esmaltada amb escenes de la Bíblia que presidix l'altar major, la qual fou esculpida en 1990 per l'orfebre alemany Egino Weiner, artista amb diverses obres exposades en el museu Vaticà.

La torre del campanar, a l'esquerra de l'esglèsia, forma part de la fatxada i de la que sobreïx el cos de les campanes, mostra pilastres paredades d'ordre dòric amb quatre arcs de mig punt.

El convent, va ser construït al lloc que ocupava una antiga ermita dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats. Hui només queda del convent, després de la destrucció durant la Guerra Civil, una part del claustre que rodejava el pati construït amb pedra de mars i maçoneria, així com la façana exterior revestida amb carreus. Les restes del claustre mostren els frontals de les 2 plantes que el conformaven, destaquen especialment la planta a peu de terra, amb 4 elegants arcs de mig punt emmarcats per pilastres d'ordre toscà.